viernes, 17 de junio de 2011

“La Llum de la mirada” i la sensibilitat química múltiple.

“La Llum de la mirada” i la sensibilitat química múltiple

L’Apunt Solidari d’aquest dijous el comencem parlant d’uns CDs que s’han presentat aquesta tarda, a la Llibreria Bertrand, elaborats per l’Associació Catalana de Discapacitats Visuals B1B2B3, en col.laboració amb COMRàdio. Membres d’aquesta associació van escriure poesies i locutors i treballadors d’aquesta cas les van llegir. El CD resultant s’ha batejat com “La Llum de la Paraula” i s’ha presentat aquest vespre, a la Llibreria Bertrand, en un acte que ha introduït Núria de José, directora de Continguts de COMRàdio. I entre els assistents hi havia la vicepresidenta de l’Associació Catalana de Discapacitats Visuals B1B2B3, Paquita García, amb qui hem contactat.
Avui és el Dia Internacional de les Malalties de Sensibilització Central, que inclou la Sensibilitat Química Múltiple, electrohipersensibilitat, síndrome de fatiga crònica i fibromiàlgia. Pel que fa a la sensibilitat química múltiple, recordem que parlem de persones molt sensibles a la influència dels productes químics, que sovint han de portar mascaretes per anar pel carrer o, fins i tot, per casa. Temps enrere vem convidar persones afectades per aquesta malaltia, que ens van posar al dia de la seva lluita. Una lluita que continua i que, en dies com aquest, cal tenir, clar, present. El passat dissabte uns 300 afectats es van manifestar a Madrid. El seu combat actual és que l’Organització Mundial de la Salut perquè es reconegui oficialment aquesta malaltia, que pocs estats reconeixen. En vem parlar amb una d’aquestes afectades, Pilar Remiro, una de les més implicades en la lluita pel reconeixement i tractament adequat d’aquesta malaltia.

Fuente:http://comradioblocs.com/totsxtots/2011/05/12/la-llum-de-la-mirada-i-la-sensibilitat-quimica-multiple/




Cuando la SQM empezaba a asomar en serio.
 
Cuando la SQM ya no dejaba espacio a ir sin mascarilla:



Pilar Remiro con un esguince que le produjo la falta de equilibrio propio de la enfermedad, la venda que sirvió para inmovilizárselo sirvió para que el pegamento que  permite la adherencia le produjera unos gases que le quemo el pie por SQM, a pesar de eso con la ayuda de las compañeras pudo estar en  Madrid diciendo que existen, sin apoyo de las administraciones, sin cobertura de la S.S., no tienen dónde ir si necesitan que les atiendan de urgencias….

GRACIAS Pilar por la conciencia social que se desprende de tu hacer.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

No tengo palabras. Después de leer lo del pie, seguir escuchando que eso no es nada es una agresión brutal.
Mi apoyo y admiración.
Paqui.

Carmen dijo...

¡qué cambio!
Se les ve con buena cara porque la ponen ellas pero es evidente lo que deteriora la enfermedad.